Soom Aigua, al voltant d’un 75% del nostre cos. És l’ingredient més abundant de l’organisme i pràcticament en totes les funcions hi intervé. Serà doncs important, obtenir una aigua d’alta qualitat per assegurar-nos un estil de vida amb salut i benestar? Oi tant que si!

Quantitat

Qualitat

El doctor iraní Batmanghelidj va descobrir la importància de l’aigua en la salut. Al llibre “No estàs malalt, estàs deshidratat”, basat en la seva experiència a l’hospital de Teheran, curant mils de persones subministrant-los més aigua, diu: “La majoria de malalties es curen bevent més aigua, ja que la deshidratació crònica, és l’estressant principal del cos”.

Per altra banda, Masau Emoto, parla de la diferència d’una aigua d’alta qualitat comparada amb una aigua contaminada. Quan la congelem, es cristal·litza i es veu com una està estructurada i fa uns cristalls preciosos, en canvi l’altre no és capaç de crear cap cristall. Aquesta aigua estructurada és la que ens aporta salut i energia al nostre cos.

Problemàtiques de les aigües

Si volem aconseguir una aigua saludable, és molt important conèixer primer, tots els perills que aquesta aigua pot portar, amb la finalitat d’aplicar-hi les solucions necessàries i obtenir l’aigua que necessites. Analitzem-ho segons els canals des d’on obtenim aquesta aigua. Primer la problemàtica de les xarxes de subministre, amb les depuradores, potabilitzadores i canonades, desprès les ampolles de plàstic i els microplàstics, i finalment analitzem les fonts.

1. Xarxa de subministrament d’aigua

És el subministre públic que a través de les canonades arriba a les nostres aixetes. Un cop s’han eliminat contaminants d’altres pobles a les seves depuradores, i han pasat per la nostra potabilitzadora, finalment arriba a casa teva.

a. Depuradores i els contaminants emergents

Actualment hi ha un abús de la població en l’ús de fàrmacs i drogues (PPCP – Pharmaceutical & Personal Care Products). El problema d’aquests PPCPs és que son molt petits i al mateix temps molt poderosos (Analgèsics, antibiòtics, antidepressius, cànnabis, cocaïna…). Tot això són contaminants que acaben a les aigües.

En les pasades dècades s’han creat a les sortides de ciutats, pobles i indústries tot de depuradores de diferents potències, amb la finalitat d’eliminar aquests i altres contaminants i tornar a abocar l’aigua al riu, ja neta, perquè el següent poble la pugui potabilitzar i utilitzar.

El problema és que la majoria de depuradores que hi han instal·lades fan un tractament secundari i això significa que aquests contaminants emergents només se’n eliminen un 50%, o sigui, que s’estan abocant una altra vegada al riu una part d’aquests tòxics.

Pobles més avall, agafaran aigua d’aquest riu amb presència d’uns tòxics que no hi haurien de ser. I per tant, poden arribar a les nostres aixetes.

Hi ha 500 depuradores a Catalunya:
40 fan tractament primari (Eliminen 10% dels PPCP’s)
470 fan tractament secundari (Eliminen 50% dels PPCP’s)
20 fan tractament terciari (Eliminen 99% dels PPCP’s)
Tant sols el 4% de les depuradores de Catalunya
eliminen els fàrmacs i les drogues

b. Potabilitzadora i els Trihalometans

El primer pas que farà la potabilitzadora del teu poble al recollir l’aigua del riu o d’aigües subterrànies, és tirar-li clor per eliminar bactèries i virus, però com que a aquesta aigua hi ha matèria orgànica es crea una reacció química que genera un subproducte anomenat Trihalometà (THM) (un d’aquests THM és el famós Cloroform). Els THM són els causants del 20% de càncers de bufeta d’Espanya.

c. Transport a casa

Una vegada surt l’aigua de la potabilitzadora arribarà a casa teva passant per la xarxa de distribució d’aigua potable. Un 30% d’aquestes canonades tenen entre 15 i 30 anys i un 40%, més de 30 anys. Això explica els danys a molts llocs que provoca que un 23% de l’aigua es perd degut a fugues, obres, trencaments de les canonades… Així que sovint es barreja l’aigua tractada amb tot de materials, provocant que no puguem garantir la qualitat d’aquesta aigua.

El plom també és present a les llars catalanes. El 8,6% de les llars de Barcelona tenen més de 10 micrograms de plom per litre, que és el límit permès per la OMS el 2004.

2. Ampolles de plàstic i micro-plàstics

a. Ampolles de plàstic

Molts compren aigua embotellada pensant que és millor, però la majoria de garrafes actualment són de PET i per tant contenen Bisfenol A (BPA) que en contacte amb el sol i a altes temperatures allibera antimoni, un tòxic que augmenta el risc cardiovascular i el càncer, a més de ser un disruptor endocrí. Els plàstics contenen ftalats, per donar-li diferents propietats, i també altres contaminants hormonals. Tots aquests plastificants migren a l’aigua. Qui no ha sentit gust de plàstic a l’aigua? A banda que aquesta aigua la tracten amb Ozó que és tòxic. Quant la van embotellar potser era aigua de manantial, però ara…

Contaminar a més a més et surt car: Una família que gasta 3 packs de 6 ampolles a la setmana, són 936 ampolles l’any que inunden el medi i a sobre et costen 546€. Això és 1.000 vegades més car que l’aigua de la xarxa.

Al pacífic nord hi ha una illa de plàstics i microplàstics superior a 1,6 milions de Km2, això equival a 3 vegades la superfície de França.

b. Micro-plàstics

Una particularitat dels plàstics és que es van degradant convertint-se en peces cada vegada més petites i al final apareixen els micro-plàstics i els nano-plàstics. Hem arribat a un punt en què els micro-plàstics son a tot arreu:

      • Micro-plàstics als pirineus: Segons un estudi d’EcoLab cauen diàriament als pirineus 365 micro-plàstics per m2.
      • Segons ORB Media el 72% de les aixetes europees contenen micro-plàstics. Segons aquest mateix estudi hi ha presència de micro-plàstics a les ampolles d’aigua d’11 marques diferents. (Estudis del 2017 i 2018)
      • Hem trobat nous sistemes de medició que han descobert una gran presència de nano-plàstics. El problema dels micro i nano-plàstics és que una vegada han entrat al nostre cos, respirant, ingerint,… poden travessar els teixits arribant a òrgans interns. No oblidem que aquests micro-plàstics porten tòxics adherits.
      • A 3 hospitals al sud d’Itàlia, en un estudi a persones operades de la Caròtida van comprovar que les persones que hi tenien presència més elevada de micro-plàstics tenien el triple de possibilitats de contreure malalties com l’Ictus o malalties cardiovasculars. Això demostra la toxicitat dels microplàstics.

3. Fonts

Davant d’aquest panorama moltes persones van a buscar l’aigua a les fonts. Però si hi ha micro-plàstics a l’aire, n’hi ha a les ampolles i n’hi ha a les aixetes, què hi haurà a les fonts? Possiblement micro-plàstics. A més qui va a buscar l’aigua a la font sovint és per beure, poques vegades és per cuinar, netejar fruites i verdures, o sigui per tot el que és consum. No és còmode ni és una solució definitiva.

Com ha de ser l’aigua saludable

Hem d’entendre que en una casa hi han dues necessitats diferenciades respecte de l’aigua. Per una banda hi ha l’aigua general i per l’altra l’aigua de consum, que és la que directa o indirectament consumim les persones per beure, cuinar, rentar fruites i verdures, infusions, cafès, tes,… Aquesta representa tant sols un 3% del total de l’aigua de la llar. És tota aquesta la que volem de la màxima qualitat. No tindria sentit filtrar a un nivell tant elevat l’aigua general que utilitzem per tirar la cadena del vàter, per fregar el terra, per feines generals de la casa…

L’aigua és l’element més important pel nostre organisme, no ens podem conformar tant sols amb una aigua potable, sinó que volem la millor aigua. Tal com diu l’OMS:

Aigua Saludable:

El subministrament d’aigua potable a tots els essers humans
és un objectiu que encara no està assolit;
perquè es compleixi, s’ha de tenir en compte el denominat “principi de prevenció”,
relatiu a la necessitat de consumir aigua saludable,
que és l’aigua que es consumeix durant tota la vida
sense que aquest consum comporti un risc significatiu per a la salut.

(OMS, 2004)

Volem la millor aigua, no ens conformem amb menys. Per tant, com ha de ser una aigua de la màxima qualitat pel nostre consum?

La idea és tornar a l’origen de les aigües. Unes aigües netes sense els contaminants que l’ésser humà li ha afegit com: Pesticides, herbicides, metalls pesants (plom, mercuri, redó…), clor, trihalometans (THM), contaminants emergents (fàrmacs i drogues), micro-plàstics, microorganismes (bactèries, virus, quists…), entre altres. Però no volem que ens elimini els minerals que naturalment ha arrastrat de les fonts fins a casa.

Com hem pogut veure fins aquí, els perills de contaminació son per tot arreu, per exemple, hem vist com els micro-plàstics plouen del cel i inunden rius, llacs, fonts, aixetes, i ampolles. Així, com ens podem deslliurar d’aquests contaminants? L’única forma que tenim d’eliminar aquests contaminants al menys en el 3% que utilitzem pel consum, és posant un filtre potent que ens faci de barrera quan arribin a casa.

Quines característiques ha de tenir aquest filtre?

  • Ha de tenir un filtratge de 0,2 a 0,5 micres per tal d’assegurar l’eliminació de tots els contaminants.
  • S’han d’eliminar i desactivar bactèries i virus, a poder ser amb una làmpada ultraviolada.
  • Que garanteixi l’eliminació dels contaminants amb certificats d’un certificador de prestigi com la NSF. Que superi els certificats 42, 53, 55 i 401.
  • Ha de tenir un bon cabdal per permetre usar-la per tot el consum còmodament. (Beure, cuinar, rentar verdures…)
  • Ha de mantenir la mineralització natural de l’aigua (calç, magnesi, oligoelements…), per tant, serà alcalina.
  • Que no rebutgi aigua en el seu procés de filtració.

Si vols conèixer la nostra proposta
i veure comparatives clica al botó.